LOS ESTUDIOS D'OS QUI NOS MANDAN

 Con o mío granizo agradeiximiento a toz los compañers bomboloniers per la vuestra valiosa e chenerosa aduya

Imachen de Bombolón Carbonero JLCF 

    No ye casual, no ye inocuo e diz muito d'as soziedaz que los sustienen. Lo caso ye que toz los que nos mandan, toz los que detentan las més altas posicions cherarquicas dintro d'as instituzions alministrativas e politicas, i plegan con a suya maleta. La maleta, plena u bueda, d'anglucias, intincions, capacidaz, ganas, bogalerías, maldaz, fuerzas u debilidaz, porta siempre las suyas etiquetas. Las unas, prou plateras, son las d'os partius u coalicions que encabezan e los impulsan, d'as que se'n sirven una vegada pasatas las prebas iniciaticas a las que son estatos sozmesos. Las atras etiquetas, ni plateras ni ocultas, ni pregonadas ni amagadas, son las titulacions obtenidas, las formacions -academicas u no- acarrazadas, las experiencias acumuladas.

    En ixo, los franceses e la suya República lo tienen prou claro. ¿Quí puede arribar a presidir la Republica sin haber pasau per l'Institut national du service public (antis École nationale d'administration) u l'Institut d'études politiques e sin haber padexiu l'exercicio iniciatico d'una mairie, d'una alcaldía?

    En o Reino d'Espanya parixe como si las cosas estasen muito més lasas e tot estase deixau a escandallo u, visto dende l'atro lau, d'os designes d'o pueblo raso. Como que tot vale pa creticar, si la uno "no ye d'os nuestros", tanto creticamos qui ye d'oríchens socials e crianza elitistas, como qui no consideramos capable ni competent perqué ye de baixos oríchens socials e/o no "tiene estudeos".
Talment no ye exactament asinas pero, como si ese estau milimetradament pautata per un organizador, per un patrocinador omniscient, i ha una perfeuta regularidat en os ciclos e perfils d'os mainates e las suyas etiquetas. Faigamos ficacio en o caso d'os gubiernos d'Espanya y examinemos a peticuaza quí ha estau ocupando la maxima responsabilidat gubernamental en os zaguers 100 anyos.

    En iste grafico, d'elaboración propia, pero basau en datos que son en a toza de toz, l'amplaria de cadaguna d'as ringleras corresponde a'l tiempo transcorriu en cada causo:

Con os intervalos entre1931-1937 de:

dos meses (Martínez Barrios, sin de estudeos universitarios), mes e meio (Giral, Quimico) 

e 8 meses (Largo Caballero, sin de estudeos universitarios).

    I ha dos cosas que son plateras en ista grafica. La primer ye que, a lo largo d'o zaguer sieglo, Espanya (i per tanto, toz nusatros e las nuestras 2 u 3 cheneracions anteriors) ha estau mandada per melitars o avogaus un 90'3% d'o tiempo, tanimientres que per personas con atras formacions e vocacions (economía, enchinieria, medicina) un 8'9%. Me pienso que no cal més comentarios ni més elaboracions, las cifras son guerrerament impactants e chudicialment aclaparaderas. La segunda ye que l'analís puede estar diacronico. I ha bella tendencia, d'o guerrero t'o legal, d'os melitars t'os avogaus. ¿En hebaz parau cuenta?

    Las curtismas interrupcions de Negrín e Calvo Sotelo, estioron ixo, fugaces irrupcions en intes de gran ruptura. La zaguer, la d'agora, va empecipiar fa només sais anyos e parixe que tienga meyo anyo més de vichencia enta debant. Independientment d'as colors, ideyas u basemias, la traza d'analisar, concarar e chestionar las cosas viene chupita d'unatra mentalidat.

    Ciertament, un analís diacronico siempre alporta una anviesta intresanta, manimenos tamién ye bueno prener anvistas sincronicas per dar millors dimensions a l'analís que semos fendo. 

    Una uellada breu t'as atras cuatre grans candidaturas con presencia en as Cortes Generales e con representación procedent de totas las comunidades autónomas, ¿nos alportarba novedaz respecto a lo que poderbanos asperar a curto u meyo plazo d'os rivals a'l gubierno? Pos d'os cuatre, n'alcontramos tres cuala formación universitaria ye la d'avogau e unatro que ye sociologo. No i ha, per tanto y en primeras trazas, guaire anvista de cambio en a tendencia secular que hemos visto dica agora.

    Reorientemos la uellada, ¿quina millor sincronia que l'estudio de qué pasa al frent d'os territorios d'ixo que en clamamos territorio nacional?, ¿quí manda en as autonomias e cualo ye l'orichen d'a formación en cada causo? Aguaitadas una per una e contadas totas, resulta que tenemos una clarisma mayoría d'avocaus, en son un total de sais. Fueras d'ista mayoría, sí que trobamos una chicoteta esprisión d'ixo tant 'festeixau' d'a diversidat d'os pueblos d'Espanya, encara que siga en un indicador tan prosaico como lo que nos ocupa aquí. I ha tamién dos periodistas, una boticaria, un medico, una biologa, una sociologa, un economista, un historiador, un mayestro, un graduau en Protocolo e Organización d'Esdevenimientos e mesmo un filologo (filologo que, cata-te!, no ye catalán. Sí, perqué ye vistero l'intrés per la Res Publica e per la participación en la presa de decisions políticas per parti d'os filologos catalans. Tot e con ixo, garra filologo ha plegau encara a la Presidencia d'a Generalitat de Catalunya. Me desincusez ista estemporania reflexión).

    Afundemos un poquet més en l'analís de qui manda en as comunidades autónomas i perquiriamos una mica més lo perfil universitario d'os presidents que s'han sucediu a lo largo d'os zaguers 40 anyos. Ixo sí, limitaremos l'analís a las comunidaz autonomas d'a Corona d'Aragón.

    Lo perfil mayoritario ye lo d'Avogau (38% d'o tiempo en o País Valenciano, 22% en Aragón i las Balears e 11% en Catalunya, aón lo poder d'os avogaus ye nuevo e recient, tanimientres en o País Valenciano, Aragón e las Balears ye anterior). Tenioron tamién la suya relevancia los economistas (33% d'o tiempo en o País Valenciano, 19% en Catalunya, 14% en as Balears e 11% en Aragón). No ye dispreciable la proporción de presidents sin de titulación academica de livel universitario, alto u baixo un 15% d'o tiempo total d'istas cuatre autonomías. 

    Los atros presidents son estaus d'orichen diverso, cal ementar lo causo d'uno d'os presidents de la Generalitat de Catalunya (56% d'o tiempo en o poder), titulau universitario en Medecina, cuala vida profesional va estar devotata a'l mundo d'os negocios; tamien ye notable que, los zaguers 12 anyos, la presidencia d'o Gubierno Balear ha estau en mans de dos boticarios. Toz los atros? un par de periodistas (la uno, 8 anyos en o País Valenciano e l'atro, efimero, en Catalunya), un enchiniero, un filosofo e un historiador (Aragón) e un aparellador (País Valenciano). En cualsiquier caso, dintro d'un patrón común mayoritario, nos alcontramos en un entorno de poder politico detentau per personas de formación més mezcliza, menos monodimensional d'o que irradian os Gobiernos del Estado que, en zagueras, son los que detienen lo poder reyal de decisión.

No ye casual, no ye inocuo e diz muito d'a suya traza a servir a la soziedat que los sustiene.

Texto e imachen: Bombolón Carbonero JLCF (2)

Orichinal publicau en catalán en Notícies, nº 1396, Morella, 25 d'aborral 2022.